PUBLICACIONS
100 protagonistes de la història de la ciència
La ciència és una empresa col·laborativa, un procés cooperatiu que ha necessitat prop de 25 segles i milers de contribucions per arribar on és ara. Fins i tot figures genials presumptament solitàries, com el mateix Newton, van reconèixer que “si hi he vist més lluny, és per haver-me enfilat a espatlles de gegants”. El més difícil, doncs, no és escollir 100 personalitats científiques, sinó descartar-ne moltes més.
Aquest llibre, més que una llista definitiva i inqüestionable de noms inconnexes, neix amb la voluntat de ser un recorregut amè i original per més de 3.000 anys d’història del pensament científic. A partir de les biografies de dones i homes que van dedicar la seva vida a provar d’entendre el món, veurem com es va anar gestant un mètode que ha demostrat ser el més útil mai creat per l’espècie humana amb aquesta finalitat epistemològica.
Els robots prefereixen el jazz
«Soc un algoritme. Un conjunt d’instruccions gravades en un xip de silici […]. Soc en Larry Stem. Soc el teu pare. Soc el company de la Megan. L’amic d’en Frankie. El fill de l’Elaine i en Clifford.»
Larry Stem i el seu soci, Frank Soto, desenvolupen tecnologies capdavanteres sobre la memòria i la conducta humanes: algoritmes, òrgans biònics, hologrames… Quan en Larry pateix un accident i queda en estat vegetatiu, tot està prou avançat per intentar que torni a la «vida», a una insòlita forma d’existència digital. La seva dona Megan i la filla dels dos, Janis, hauran d’enfrontar-se a la nova realitat, al «nou Larry». Narrada des d’una mirada coral, la novel·la d’Ignasi Llorente ens transporta a un futur proper en què els canvis tecnològics transformaran la manera com els humans afrontem les malalties i, fins i tot la mort, dels nostres éssers més estimats. Potser caldrà assumir que la «vida» i les relacions personals poden continuar després d’allò que, ara, anomenem «mort».
La història de la ciència com mai te l'han explicat
Aquest llibre ens acosta a la ciència mitjançant la recreació d’episodis significatius en les vides dels científics de manera que, aportant el factor humà, aconsegueix desmuntar mites absurds al voltant d’ells, les seves idees i els seus avenços. I alhora ens fa entendre la importància històrica de cada científic i el quid de cada nova teoria.
Llegirem com Tales de Milet evita una guerra gràcies a l’astronomia. Observarem el cel amb Brahe, Kepler i Galileu. Patirem per Lavoisier durant el seu judici a mort. Assistirem a l’enterrament de Darwin a l’abadia de Westminster, al costat de Newton. I acabarem amb Robert Dicke, que escolta al seu televisor el so més antic del món, originat en el Big Bang.
Mai no oblidaré el teu nom
Il·lustracions de Maria Palet
La Fu-Hao i el seu avi tenen una relació molt especial. Viuen a prop del riu Yang-Tsé, a la Xina, en plena revolució neolítica. Es passen el dia pescant, recollint fruits, emmagatzemant arròs, molent el gra i fent farina. A les nits, al voltant del foc, l’avi de la Fu-Hao treu la seva flauta i toca unes boniques melodies mentre explica unes històries que agraden molt a petits i grans. Un dia, però, començarà a perdre la memòria. La Fu-Hao mirarà de posar-hi remei amb una idea molt original i revolucionària que canviarà la història per sempre més.
A la recerca del benestar
Com seran els estats al segle XXI? Aquesta és la pregunta que intenta respondre Ignasi Llorente a partir de la premissa de considerar tant els estats com les seves administracions eines al servei de l’espècie humana per garantir el seu benestar. Els estats, argumenta, han de ser reformats sota criteris d’eficàcia i d’utilitat i no ser considerats una finalitat en si mateixos. En síntesi: cal més Estat i menys nació.
«Ens hem passat massa anys preguntant-nos qui som com a pas previ per decidir què volem ser. Mentre ens diuen que la construcció de la nació és la prioritat, ens oblidem de l’Estat. Potser és una estratègia que garanteix determinades hegemonies polítiques i la pervivència d’un statu quo, però doneu-me un Estat i no us preocupeu, la resta –incloent-hi la nació– es donarà per escreix.» Del pròleg de Josep Ramoneda.
